Les
lluites de gladiadors eren jocs romans molt populars. Es condemnava a practicar
aquest ofici als criminals o als esclaus, encara que també el duien a terme
homes llibres que volien eixir de la misèria. Aquestes persones eren entrenades
en escoles especialitzades i el seu objectiu era matar al contrincant. Convé
assenyalar que hi havia gladiadors de diferents tipus: el “reciari”, quasi nu,
immobilitzava al seu adversari amb una xarxa i el matava amb un trident, els
“mirmillons” tenien un casc amb una cresta i una espasa llarga, el “traci”
combatia amb una espasa corba, y els “samnites” portaven una pesada cuirassa i
lluitaven amb espases.
Durant tot un dia o fins i tot diversos dies,
les masses podien divertir-se de manera gratuïta en el Coliseu. L’espectacle
començava amb la matança d’animals exòtics i continuava amb combats mortals
entre gladiadors. En aquests últims, l’emperador decidia si el perdedor havia
de viure o no, però sempre tenint en compte la voluntat del poble que indicava
el seu desig fent un gest amb la mà. Quant al guanyador, rebia la palma de la
victòria i els diners resultants de la col·lecta que es feia en la darrera part
del combat.
Mosaic romà que represeta un combat d'un gladiador contra una fera
Mosaic romà que representa les lluites entre gladiadors
Gladiador amb la palma de la victòria
I ara, es
realitzen lluites entre un home i un animal? Hi ha escoles que preparen aquests
homes per al triomf? Observa atentament les següents imatges.
Fotografies d'una corrida de bous
A l’igual dels gladiadors, actualment
els homes han de preparar-se en escoles taurines per a ser toreros. Així
mateix, una vegada han matat un bou en una corrida, el president decideix si
atorga al torero els trofeus tenint en compte l’opinió del públic.
Font: Gallego, C. (2008). La vida del gladiador. Madrid: Macmillan Iberia.
