domingo, 26 de abril de 2015

Introducció



La història és molt important per conèixer què hem heretat de les cultures i societats del passat, i així poder comprendre i explicar el nostre present. En aquest sentit, una de les civilitzacions de què hem rebut més aportacions és la romana, la qual gràcies a la seua organització i al seu poderós exèrcit va ocupar la península Ibèrica i tota la Mediterrània a l’Edat Antiga.
      Per tant, l’objectiu d’aquesta secció del blog és que reflexioneu sobre el grau d’influència de Roma en la nostra societat actual. Per a dur-ho a terme haureu de llegir, mirar i escoltar els diferents recursos que apareixen en les entrades i extraure conclusions.

A què dedicaven els romans el seu temps d’oci? I nosaltres? (1)

Durant molt de temps els romans van organitzar espectacles en honor als Déus, però en temps de l’Imperi van començar a utilitzar-se per a divertir al poble. Una d’aquestes exhibicions eren els jocs del circ; els espectadors, situats en les grades d’un immens estadi rectangular, assistien a carreres de carros.
         Els corredors de carros, anomenats aurigues, portaven un casc i vestien d’un dels colors pels que la gent apostava: blanc, roig, verd o blau (després es van afegir el morat i el daurat). Així mateix, els espectadors agitaven mocadors del color pel que havien apostat per animar l’auriga corresponent. L’entusiasme de la multitud era tan gran que fins i tot es produïen baralles i intercanvis d’insults.
Font: llibre érase una vez

         Fes clic sobre la següent imatge per obtindre més informació sobre les carreres de carros.


       T’agradaria comprovar com eren les carreres de carros? Fes clic sobre el vídeo i observa l’escena de la pel·lícula “Ben Hur” en què es representa aquest espectacle.



         Les següents imatges mostren carreres de Fórmula 1 actuals. En què s’assemblen a la carrera de carros que has visualitzat abans? Aleshores, podríem dir que les nostres carreres són una herència dels romans?



Carreres de Fòrmula 1 actuals

Font: Parramón, J.M. (2003). Érase una vez... el hombre. Navarra: Planeta de Agostini.

A què dedicaven els romans el seu temps d’oci? I nosaltres? (2)

Les lluites de gladiadors eren jocs romans molt populars. Es condemnava a practicar aquest ofici als criminals o als esclaus, encara que també el duien a terme homes llibres que volien eixir de la misèria. Aquestes persones eren entrenades en escoles especialitzades i el seu objectiu era matar al contrincant. Convé assenyalar que hi havia gladiadors de diferents tipus: el “reciari”, quasi nu, immobilitzava al seu adversari amb una xarxa i el matava amb un trident, els “mirmillons” tenien un casc amb una cresta i una espasa llarga, el “traci” combatia amb una espasa corba, y els “samnites” portaven una pesada cuirassa i lluitaven amb espases.

        Durant tot un dia o fins i tot diversos dies, les masses podien divertir-se de manera gratuïta en el Coliseu. L’espectacle començava amb la matança d’animals exòtics i continuava amb combats mortals entre gladiadors. En aquests últims, l’emperador decidia si el perdedor havia de viure o no, però sempre tenint en compte la voluntat del poble que indicava el seu desig fent un gest amb la mà. Quant al guanyador, rebia la palma de la victòria i els diners resultants de la col·lecta que es feia en la darrera part del combat.

Mosaic romà que represeta un combat d'un gladiador contra una fera

Mosaic romà que representa les lluites entre gladiadors

Gladiador amb la palma de la victòria

I ara, es realitzen lluites entre un home i un animal? Hi ha escoles que preparen aquests homes per al triomf? Observa atentament les següents imatges.


Fotografies d'una corrida de bous

         A l’igual dels gladiadors, actualment els homes han de preparar-se en escoles taurines per a ser toreros. Així mateix, una vegada han matat un bou en una corrida, el president decideix si atorga al torero els trofeus tenint en compte l’opinió del públic.

Font: Gallego, C. (2008). La vida del gladiador. Madrid: Macmillan Iberia.

A què dedicaven els romans el seu temps d’oci? I nosaltres? (3)

Altre passatemps dels romans era assistir al teatre. A més de les representacions d’obres (comèdies o tragèdies), s’oferien espectacles que combinaven la música, el cant i la dansa. També els agradaven les comèdies bufes: breus representacions que feien riure el públic a carcallades. Cal assenyalar que els espectadors vivien de manera molt intensa aquests espectacles, fent molt de soroll i barrejant-se per defensar el seu actor favorit.

Mosaic romà que representa un grup teatral vestint-se per a l'actuació

Mosaic romà que representa una comèdia

     Avui tenim altres formes de veure representacions, com ara mitjançant pel·lícules o series de televisió. No obstant això, es continuen fent representacions d’obres en directe als teatres? I musicals, sessions d’òpera o funcions de dança? Llavors, podríem dir que són una herència dels romans?

Obra de teatre actual

Funció de dança actual

Font: Meuleau, M. (2002). Los romanos. Madrid: Ediciones SM.

A què dedicaven els romans el seu temps d’oci? I nosaltres? (4)

Una expressió molt emprada pels romans va ser Panem et circenses, “Pa y jocs del circ”. Aquesta feia referència als aliments i jocs d’entreteniment gratuïts que el govern posava a l’abast de la població per tindre-la contenta i distraure-la dels problemes polítics. Açò continua fent-se ara? Has escoltat alguna vegada les expressions “Pa i bous” o “Pa i futbol” actuals? Mira el següent vídeo.

Quin és l’origen de les lleis que regulen la nostra societat actual?

La civilització romana va ser la primera en la història de la humanitat que va construir un sistema legal per regular les actuacions dels ciutadans. Tot i que en un primer moment les lleis eren transmeses de manera oral i estaven basades en els costums dels avantpassats, els romans van optar per deixar constància escrita d’aquestes. Així, van redactar les lleis que establien els deures i drets dels ciutadans en l’anomenada Llei de les Dotze Tables, que va constituir la base del dret romà.
        Si bé actualment cada estat d’occident té unes lleis pròpies, cal assenyalar que el dret romà continua vigent quant a les idees de respecte per la llei i de la igualtat de drets per a tots els ciutadans (tal com assenyala la pàgina següent).
         Per ampliar els teus coneixements al respecte fes clic sobre la imatge següent, llig la informació de la pàgina i després visualitza el vídeo.


D’on prové la nostra llengua?

El llatí, que era la llengua dels romans, es va estendre per tot el seu Imperi i amb el temps es va enriquir i transformar pel contacte amb les llengües natives dels territoris que havien conquistat. Així es van formar moltes de les llengües europees actuals, com ara el castellà o el valencià. A més a més, utilitzem sovint nombroses frases llatines, com per exemple “Carpe Diem” que significa aprofita el dia.

         Per saber més, fes clic sobre la imatge, llig la informació i després clica la mà i l’enllaç que apareixen encerclats de roig a continuació.


Com van administrar els romans el seu territori? I ara, quina és l’organització administrativa del nostre país?

Els romans van dividir el territori conquistat en províncies; cadascuna era dirigida per un Pretor (governador) que depenia directament de Roma. En el cas d’Hispania, els romans la van dividir en dues províncies (Citerior i Ulterior), que van ser ampliades a tres amb August (Tarraconense, Lusitania i Baètica) i a sis amb Diocleciano (Bètica, Lusitania, Cartaginense, Gallaecia, Tarraconense i Mauritania Tingitana).

Distribució privincial d'Hispània

       Així mateix, els romans van crear el conventus com a subdivisió de la província. Observa el mapa de les províncies i conventus en Hispania al segle I i II d.C. i el mapa polític d’Espanya en què es mostren els municipis que formen cada província actual. En què s’assemblen?

Conventushispanus.svg
Mapa de províncies i conventus en Hispania al segle I i II d.C.

Mapa polític d’Espanya 

         Cal assenyalar que la ciutat va constituir la unitat fonamental política-administrativa de l’Imperi romà i l’essència d’aquesta civilització. Per conèixer la seua organització i estructura fes clic sobre les següents imatges.



Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada




Quines festes celebraven els romans? I nosaltres?

Al llarg de l’any, els romans celebraven diverses festes, la majoria religioses, en honor a algun Déu. D’entre totes elles, convé destacar les següents:

  • L’1 de gener era el dia de les “estrenes” en honor a la deessa sabina Strenia, d’on deriva la paraula estrenar.
  • El 23 de juny (solstici d’estiu) era el dia de Servio Tulio. La tradició romana establia estar tota la nit despert i encendre fogueres perquè la força del Sol no es perdera. Les fogueres havien de ser saltades un nombre imparell de vegades, especialment tres o set.
  • El 25 de desembre es celebrava el naixement dels Déus solars romans.
  • El 28 de desembre es rememorava la Saturnalia, pròdiga en bromes i inversions. Aquest era un dia en què tot estava permés.


S’assemblen aquestes festes a les nostres?

Celebració espanyola de l'any nou

Celebració de la nit de Sant Joan espanyola

Naixement de Jesucrist celebrat pels cristians el 25 de desembre

Símblo que representa la celebració del dia dels Sants Inocents a Espanya

Font: https://www.educaixa.com/microsites/Romanorum_vita/Que%20nos%20queda%20de%20los%20romanos/pagina_03_pop1.html

Quin és l’origen de les nostres desfilades militars?

Si en una batalla havien caigut almenys cinc mil enemics i, per tant, els romans havien obtingut una gran victòria, el senat decretava el Gran Triomf. Per celebrar-ho, es duia a terme una desfilada militar, protagonitzada pel comandant victoriós, que consistia en recórrer els llocs més singulars de la ciutat romana. Cal assenyalar que aquest festival era adorat pel poble i que servia de propaganda política. Quant als homes derrotats, eres exhibits pels carrers i sovint acabaven sent devorats pels animals feroços del circ.

         En Espanya es realitza una desfilada militar cada 12 d’octubre, dia de la Hispanitat, per a commemorar la data del descobriment d’Amèrica. A més a més, es du a terme una altra per celebrar el dia de les Forces Armades en homenatge als exèrcits espanyols. Encara que l’objectiu d’aquestes no és celebrar una victòria, en què s’assemblen a les desfilades romanes? Observa les següents imatges per extraure conclusions.

Dibuix representatiu de les desfilades militars romanes

Fotografia d'una desfilada militar a Espanya el dia de les Forces Armades

Fonts: