La història és molt important per conèixer què hem heretat
de les cultures i societats del passat, i així poder comprendre i explicar el
nostre present. En aquest sentit, una de les civilitzacions de què hem rebut
més aportacions és la romana, la qual gràcies a la seua organització i al seu
poderós exèrcit va ocupar la península Ibèrica i tota la Mediterrània a l’Edat
Antiga.
Per
tant, l’objectiu d’aquesta secció del blog és que reflexioneu sobre el grau d’influència
de Roma en la nostra societat actual. Per a dur-ho a terme haureu de llegir,
mirar i escoltar els diferents recursos que apareixen en les entrades i
extraure conclusions.
Durant
molt de temps els romans van organitzar espectacles en honor als Déus, però en
temps de l’Imperi van començar a utilitzar-se per a divertir al poble. Una
d’aquestes exhibicions eren els jocs del circ; els espectadors, situats en les
grades d’un immens estadi rectangular, assistien a carreres de carros.
Els corredors de carros, anomenats
aurigues, portaven un casc i vestien d’un dels colors pels que la gent
apostava: blanc, roig, verd o blau (després es van afegir el morat i el
daurat). Així mateix, els espectadors agitaven mocadors del color pel que
havien apostat per animar l’auriga corresponent. L’entusiasme de la multitud
era tan gran que fins i tot es produïen baralles i intercanvis d’insults.
Font:
llibre érase una vez
Fes clic sobre la següent imatge per
obtindre més informació sobre les carreres de carros.
T’agradaria
comprovar com eren les carreres de carros? Fes clic sobre el vídeo i observa
l’escena de la pel·lícula “Ben Hur” en què es representa aquest espectacle.
Les següents imatges mostren carreres de Fórmula
1 actuals. En què s’assemblen a la carrera de carros que has visualitzat abans?
Aleshores, podríem dir que les nostres carreres són una herència dels romans?
Carreres de Fòrmula 1 actuals
Font: Parramón, J.M. (2003). Érase una vez... el hombre. Navarra: Planeta de Agostini.
Les
lluites de gladiadors eren jocs romans molt populars. Es condemnava a practicar
aquest ofici als criminals o als esclaus, encara que també el duien a terme
homes llibres que volien eixir de la misèria. Aquestes persones eren entrenades
en escoles especialitzades i el seu objectiu era matar al contrincant. Convé
assenyalar que hi havia gladiadors de diferents tipus: el “reciari”, quasi nu,
immobilitzava al seu adversari amb una xarxa i el matava amb un trident, els
“mirmillons” tenien un casc amb una cresta i una espasa llarga, el “traci”
combatia amb una espasa corba, y els “samnites” portaven una pesada cuirassa i
lluitaven amb espases.
Durant tot un dia o fins i tot diversos dies,
les masses podien divertir-se de manera gratuïta en el Coliseu. L’espectacle
començava amb la matança d’animals exòtics i continuava amb combats mortals
entre gladiadors. En aquests últims, l’emperador decidia si el perdedor havia
de viure o no, però sempre tenint en compte la voluntat del poble que indicava
el seu desig fent un gest amb la mà. Quant al guanyador, rebia la palma de la
victòria i els diners resultants de la col·lecta que es feia en la darrera part
del combat.
Mosaic romà que represeta un combat d'un gladiador contra una fera
Mosaic romà que representa les lluites entre gladiadors
Gladiador amb la palma de la victòria
I ara, es
realitzen lluites entre un home i un animal? Hi ha escoles que preparen aquests
homes per al triomf? Observa atentament les següents imatges.
Fotografies d'una corrida de bous
A l’igual dels gladiadors, actualment
els homes han de preparar-se en escoles taurines per a ser toreros. Així
mateix, una vegada han matat un bou en una corrida, el president decideix si
atorga al torero els trofeus tenint en compte l’opinió del públic.
Font: Gallego, C. (2008). La vida del gladiador. Madrid: Macmillan Iberia.
Altre
passatemps dels romans era assistir al teatre. A més de les representacions d’obres
(comèdies o tragèdies), s’oferien espectacles que combinaven la música, el cant
i la dansa. També els agradaven les comèdies bufes: breus representacions que
feien riure el públic a carcallades. Cal assenyalar que els espectadors vivien
de manera molt intensa aquests espectacles, fent molt de soroll i barrejant-se
per defensar el seu actor favorit.
Mosaic romà que representa un grup teatral vestint-se per a l'actuació
Mosaic romà que representa una comèdia
Avui
tenim altres formes de veure representacions, com ara mitjançant pel·lícules o
series de televisió. No obstant això, es continuen fent representacions d’obres
en directe als teatres? I musicals, sessions d’òpera o funcions de dança?
Llavors, podríem dir que són una herència dels romans?
Obra de teatre actual
Funció de dança actual
Font: Meuleau, M. (2002). Los romanos. Madrid: Ediciones SM.
Una expressió molt emprada pels
romans va ser Panem et circenses,
“Pa y jocs del circ”. Aquesta feia referència als aliments i jocs
d’entreteniment gratuïts que el govern posava a l’abast de la població per
tindre-la contenta i distraure-la dels problemes polítics. Açò continua fent-se
ara? Has escoltat alguna vegada les expressions “Pa i bous” o “Pa i futbol”
actuals? Mira el següent vídeo.
La
civilització romana va ser la primera en la història de la humanitat que va
construir un sistema legal per regular les actuacions dels ciutadans. Tot i que
en un primer moment les lleis eren transmeses de manera oral i estaven basades
en els costums dels avantpassats, els romans van optar per deixar constància escrita
d’aquestes. Així, van redactar les lleis que establien els deures i drets dels
ciutadans en l’anomenada Llei de les
Dotze Tables, que va constituir la base del dret romà.
Si bé actualment cada estat d’occident té unes lleis
pròpies, cal assenyalar que el dret romà continua vigent quant a les idees de
respecte per la llei i de la igualtat de drets per a tots els ciutadans (tal
com assenyala la pàgina següent).
Per
ampliar els teus coneixements al respecte fes clic sobre la imatge següent,
llig la informació de la pàgina i després visualitza el vídeo.
El
llatí, que era la llengua dels romans, es va estendre per tot el seu Imperi i
amb el temps es va enriquir i transformar pel contacte amb les llengües natives
dels territoris que havien conquistat. Així es van formar moltes de les
llengües europees actuals, com ara el castellà o el valencià. A més a més,
utilitzem sovint nombroses frases llatines, com per exemple “Carpe Diem” que
significa aprofita el dia.
Per saber més, fes clic sobre la
imatge, llig la informació i després clica la mà i l’enllaç que apareixen
encerclats de roig a continuació.
Els
romans van dividir el territori conquistat en províncies; cadascuna era
dirigida per un Pretor (governador) que depenia directament de Roma. En el cas
d’Hispania, els romans la van dividir en dues províncies (Citerior i Ulterior),
que van ser ampliades a tres amb August (Tarraconense, Lusitania i Baètica) i a
sis amb Diocleciano (Bètica, Lusitania, Cartaginense, Gallaecia, Tarraconense i
Mauritania Tingitana).
Distribució privincial d'Hispània
Així mateix, els romans van crear el conventus com a subdivisió de la
província. Observa el mapa de les províncies i conventus en Hispania al segle I i II d.C. i el mapa polític
d’Espanya en què es mostren els municipis que formen cada província actual. En
què s’assemblen?
Mapa de províncies i conventus en Hispania al segle I i II d.C.
Mapa polític d’Espanya
Cal assenyalar que la ciutat va constituir
la unitat fonamental política-administrativa de l’Imperi romà i l’essència
d’aquesta civilització. Per conèixer la seua organització i estructura fes clic
sobre les següents imatges.
Al llarg de l’any, els romans
celebraven diverses festes, la majoria religioses, en honor a algun Déu.
D’entre totes elles, convé destacar les següents:
L’1 de gener era el dia de les
“estrenes” en honor a la deessa sabina Strenia, d’on deriva la paraula
estrenar.
El 23 de juny (solstici d’estiu) era
el dia de Servio Tulio. La tradició romana establia estar tota la nit despert i
encendre fogueres perquè la força del Sol no es perdera. Les fogueres havien de
ser saltades un nombre imparell de vegades, especialment tres o set.
El 25 de desembre es celebrava el
naixement dels Déus solars romans.
El 28 de desembre es rememorava la
Saturnalia, pròdiga en bromes i inversions. Aquest era un dia en què tot estava
permés.
S’assemblen aquestes festes a les
nostres?
Celebració espanyola de l'any nou
Celebració de la nit de Sant Joan espanyola
Naixement de Jesucrist celebrat pels cristians el 25 de desembre
Símblo que representa la celebració del dia dels Sants Inocents a Espanya
Si
en una batalla havien caigut almenys cinc mil enemics i, per tant, els romans
havien obtingut una gran victòria, el senat decretava el Gran Triomf. Per
celebrar-ho, es duia a terme una desfilada militar, protagonitzada pel
comandant victoriós, que consistia en recórrer els llocs més singulars de la
ciutat romana. Cal assenyalar que aquest festival era adorat pel poble i que
servia de propaganda política. Quant als homes derrotats, eres exhibits pels
carrers i sovint acabaven sent devorats pels animals feroços del circ.
En
Espanya es realitza una desfilada militar cada 12 d’octubre, dia de la
Hispanitat, per a commemorar la data del descobriment d’Amèrica. A més a més,
es du a terme una altra per celebrar el dia de les Forces Armades en homenatge
als exèrcits espanyols. Encara que l’objectiu d’aquestes no és celebrar una
victòria, en què s’assemblen a les desfilades romanes? Observa les següents
imatges per extraure conclusions.
Dibuix representatiu de les desfilades militars romanes
Fotografia d'una desfilada militar a Espanya el dia de les Forces Armades
Quan parlem o escrivim, ens referim
als mesos o als dies de la setmana per concretar el moment en què es va produir
o tindrà lloc allò que estem narrant. Però... vos heu parat a pensar quin va
ser l’origen dels seus noms? És el calendari una altra herència dels romans?
Llig la següent presentació i obtindràs informació al respecte.
Quant a les
setmanes, cal assenyalar que els romans seguien una setmana de 8 dies, però
l’emperador Constantino va canviar la seua durada a 7 tal com està establida
actualment. Fes clic sobre la imatge per profunditzar sobre açò.
Aleshores, si el nom dels dies i
mesos, i la durada de les setmanes té el seu origen en la romanització, és el
calendari una altra herència dels romans? Fes clic sobre la imatge, llig la
informació de la pàgina que té adjunta i clica sobre els enllaços que conté per
a ampliar els teus coneixements.
Els
aqüeductes: Com
que les ciutats romanes eren cada vegada majors, no hi havia suficient amb
l’aigua de la pluja que s’arreplegava en les cisternes ni amb la dels rius.
Aleshores, els enginyers van construir per tot l’imperi milers de kilòmetres
d’aqüeductes per portar a les ciutats aigua de colines i muntanyes. Alguns
d’ells es van edificar tan bé que han sobreviscut a segles d’història, com és
el cas de l’aqüeducte de Segòvia.
Mapa de la situació de l'aqüeducte de Segòvia a Espanya
T’agradaria conèixer fins el més mínim detall d’aquesta
obra d’enginyeria romana? Doncs, fes clic sobre la següent imatge i realitza un
recorregut virtual per l’aqüeducte de Segòvia.
Els temples: El temple romà era un lloc de
culte als Déus en l’Antiga Romà. Cal assenyalar que des de l’estudi de l’arquitectura
romana es coneix que va tindre el seu origen en les idees conjuntes entre els
temples etruscos i grecs.
Temple romà situat a França
Observa
la fotografia del Teatre Principal d’Alacant que va ser construït al segle XIX.
Té alguna similitud amb els temples romans? Penses que aquests últims van servir d'inspiració als enginyers?
Teatre Principal d'Alacant
Les termes: En totes les ciutats romanes es van
construir aquests banys públics gratuïts. Primerament s’entrava en les estufes,
que eren com les nostres saunes. Després, es passava a una sèrie de piscines (aigua
calenta, temperada i freda) i, per últim, a la sala de massatges. Fes clic
sobre la imatge per ampliar els teus coneixements al respecte.
Els teatres: Són les edificacions on es
representen les obres teatrals. A continuació s’adjunta un vídeo que descriu el
teatre romà de Mèrida.
Ara
observa la següent imatge; quines semblances n’hi ha amb el teatre anterior?
Teatre principal d'Alacant
Els amfiteatres: Eren construccions públiques
de la civilització romana, utilitzades per a acollir espectacles i jocs (normalment
eren lluites entre gladiadors i amb animals). Però com eren aquests edificis?
Es pareixen a alguna construcció actual? Fes clic sobre la següent imatge, llig
la informació que proporciona la pàgina que té adjunta i mira els seus vídeos
per extraure conclusions.
Els estadis: Eren construccions que
acollien espectacles i jocs romans. Un exemple seria el circ on es duien a
terme les carreres de carros. Visualitza la següent recreació infogràfica d’aquest
tipus d’estadi.
Ara
mira la següent imatge; en què s’assembla al circ anterior?
Els
romans van ser els primers en crear una xarxa de comunicacions, mitjançant
calçades que unien Roma amb les ciutats principals de l’Imperi. Així, arribaren
a disposar de 85.000 kilòmetres de calçades que recorrien l’Imperi de nord a
sud i d’est a oest. Aquesta xarxa va facilitar tant l’expansió de territoris
conquistats com el transport de mercaderies.
Mapa de les vies de l'Imperi romà
La via principal que
passava per la nostra comunitat era la Via Augusta, la qual unia Roma amb Gades
(Cadis), i al seu pas comunicava altres ciutats romanes com Valentia (actual Valencia)
o Lucentum (actual Alacant). Observa els següents mapes; continuem emprant una
xarxa de comunicacions?
Mapa de la part de la via Augusta romana corresponent a l'actual País Valencià
